En aquest mes de maig, estem canviant de territori, i us desvelem l’entrevista de Sandra Balcon, criadora de gallines ponedores a Andorra.

Gràcies a la Sandra pel temps concedit i per haver-nos compartit les seves inspiracions i les seves ambicions.

Hola Sandra, pots presentar-te, descriure la teva activitat agrícola, la seva ubicació?

Hola, em dic Sandra Balcon, tinc 51 anys, i crio gallines ponedores a Andorra i més concretament a Canillo, a 1900 metres d’altitud.

Vaig ser professor durant 30 anys, després vaig decidir reciclar-me en un camp completament diferent: l’agricultura. El meu objectiu era sobretot crear el meu propi negoci, i poder fer producció local. Vaig anar a formar-me en avicultura ecològica i també vaig aprendre sobre el terreny, a França i Espanya, fet que em va permetre començar. Aquest animal és molt complex i sensible. Les normes a respectar, les precaucions a prendre i els riscos associats a aquest tipus d’explotació, són paràmetres importants a tenir en compte.

La meva granja avícola és 100% ecològica: a través de les instal·lacions, la producció, l’alimentació, fins a l’entrega “kilòmetre zero” totalment respectada.

Avui tinc dues granges: una d’unes 400 gallines, i l’altra de 350 gallines.

És cert que la cria és el més important, però encara tinc una gran llibertat i un lloc de treball esplèndid, faig el que vull, com vull, i això és el que necessitava per seguir la meva carrera professional.

Com et va sorgir el desig de començar un negoci?

És el resultat d’un qüestionament! Després de 30 anys de docència i passió per la meva professió de professor, vaig sentir que havia arribat el moment de passar pàgina i desenvolupar el meu projecte, un cop més, amb passió. Està en el meu caràcter. Tenia moltes ganes de treballar per mi. A més, a l’agricultura, no hi ha horaris ni dies de descans. Vivim al ritme de les estacions, l’animal viu dia a dia! I això és el que m’agrada!

Les persones que treballen en el món de l’agricultura són apassionades, tinc moltes ganes de desenvolupar la meva vocació, com vaig fer com a professora.

Abans de començar, vaig fer moltes visites a llocs de producció d’aviram ecològics, per entendre i aprendre. Els ous a Andorra provenen majoritàriament de França o de Catalunya. Però és sobretot una agricultura intensiva. I això, és el que no vull.

Vull tenir una cria de gallines lliures, i en bones condicions.

I com a dona també és més fàcil de manejar, perquè és un animal petit.

 

Quins obstacles t’has trobat? O bones sorpreses?

En primer lloc, estar a 1900 metres d’altitud és un risc real. Però la gallina és una gallina ponedora, així que cria l’ou. La seva temperatura corporal és, per tant, molt alta. A més, odia la calor, pot emmalaltir-la. Doncs, el fred no és necessàriament un problema si es gestiona bé.

La novetat d’aquest projecte va requerir ajustaments en l’àmbit administratiu i normatiu. Tot això, sumat a les instal·lacions que volia posar en marxa perquè l’operació fos totalment eco-responsable, era molt complex. Moltes persones al meu voltant no ho van entendre, o van pensar que el projecte era impossible. Però gràcies a la meva perseverança i el suport de la meva família, i el de molts xefs de restaurants aquí a Andorra, ho vaig aconseguir. Van creure en el meu projecte i en la meva producció des del primer dia, i avui són els meus ous els que serveixen al seu plat, que és un gran èxit.

El principal risc per a mi era que les gallines no ponguin, a causa del canvi de condicions de vida a la seva arribada, però no va ser així, per sort, i avui tot és molt positiu. A més, vaig poder seguir entrenant a distància, fet que va multiplicar les meves possibilitats d’aprenentatge. A Andorra no tenia ningú per introduir-me en la professió, però molta gent em va seguir, va donar suport i aprovar el meu projecte.

El meu fill em va dir “mama, estàs fent un projecte que realment marca la diferència, no hi ha ou com el teu, més local que mai” i és cert! El meu objectiu és que el país vagi adaptant la seva manera de produir, però també satisfer el consumidor. Quan els meus clients mengen els meus ous, s’adonen de la diferència i em feliciten, això no té preu per mi! Aleshores sé per què em vaig embarcar en l’aventura i val la pena.

Vull continuar desenvolupant la cria.

Però el més important per a mi és mantenir una bona qualitat de vida, produir de manera responsable, evolucionar en el camp de la cria, aprenent amb una altra raça de gallines per exemple, o altres tipus d’ous… Tinc projectes que fusionen! Però el meu objectiu és sobretot trobar un bon ritme.

El llançament del projecte va ser molt intens!

També m’agradaria poder educar la gent sobre el funcionament d’una granja avícola. Com a antiga mestra, m’agradaria poder ensenyar aquest món als nens, i permetre’ls descobrir i entendre d’on prové l’ou del seu plat, explicar-los en directe els passos.

Però el problema és que és molt complicat fer visitar una granja avícola ecològica. Hi ha unes normes sanitàries molt estrictes a respectar.

 

Tens algun consell per a les persones que volen iniciar-se en l’emprenedoria?

Quan inicies un negoci, passes per diverses fases: eufòria i moments de dubte, tens por de sortir de la teva zona de confort.

Però, per la meva banda, quan algú em pregunta “per què vas començar a fer ous”, responc que no ho sé (riu). És l’instint. És motivador, ens ajuda a prendre decisions. També cal estar ben envoltat, per animar-se. És reconfortant veure que ens segueixen i ens donen suport. Hem de tenir el coratge de sortir de la nostra zona de confort, dedicar-nos a buscar allò que ens agrada i combinar-ho amb el que és possible, però sobretot donar-nos els mitjans. No ens hem de sentir atrets per l’ambició econòmica, sinó més per fer el que ens agrada.

La facturació no ho és tot!

 

Tens un mantra?

Llibertat! Del matí a la nit, m’encanta el que faig i com ho faig, i això no té preu. Sóc jo mateix, i la meva activitat em fascina.